L’Amo Cabró

Li van agradar les seves fotos i el seu perfil i ho va intentar. Li va contestar i van parlar llargament. Al final trobava un Amo que reunia aparentment tots els requisits que ell demanava: madur, tolerant, respectuós, educat, morbós, viciós, net, etc. I a més vivia sol i tenia lloc!!!

No s’ho acabava de creure perquè a l’app la majoria de gent no l’interessava. O eren pajilleros, o es feien passar per amos sense ser-ho, o no practicaven SSC, però ara en canvi tot feia preveure un encontre real. Aquest possible Amo havia mostrat molta seriositat i li donava garanties que no faria res que l’esclau no volgués, que tot seria consensuat.

Durant les converses prèvies l’Amo li havia explicitat què volia d’un esclau i li havia fet cinc cèntims de les seves pràctiques preferides: dogtraining, pluja daurada, spank, humiliació, feminització. Dogtraining per què l’esclau recordés que era el seu gos; pluja daurada per marcar la propietat; spank per castigar errors o simplement perquè li venia de gust; humiliació perquè era una de les preferències de l’Amo, i feminització perquè el volia molt puta.

Va arribar a casa de l’Amo bastant nerviós, però de seguida es va trobar reconfortat: unes cerveses, unes cigarretes i unes converses prèvies li van conferir un clima agradable i a més li van ratificar el que ja havia intuït: es tractava d’un Amo de tracte afable, culte, respectuós i net.

L’Amo va ordenar a l’esclau que es despullés i que a 4 grapes li comencés a menjar la polla, mentre ell era assegut, també despullat, al sofà. Així ho va fer llarga estona. Després el va obligar a caminar a 4 potes i li va fer portar una fusta que hi havia sobre un moble. L’Amo feia servir la fusta quan considerava que l’esclau no xupava prou bé.

L’esclau va trobar que la polla de l’Amo era saborosa i d’un tamany que li agradava, molt adequat a la seva boca i a la seva gola. Gaudia de la fel·lació i sobretot gaudia dels gemecs de l’Amo. La fusta la va fer servir reiteradament però sense extralimitar-se, ja que no li calia.

Passada una llarga estona l’esclau li va demanar una pausa per recobrar energies amb més cerveses, més cigarretes i més conversa, que li van anar molt bé. I en acabar l’Amo va tornar a ordenar-li el mateix: que li xupés la polla en posició de gos, fusta en mà. I es van repetir els gemecs. Més tard el va fer anar a 4 potes fins al llit, amb l’ordre que es quedés allí esperant-lo.

Al cap d’una estona va aparèixer l’Amo a l’habitació, amb la polla ben erecta, amenaçant, i amb la fusta a la mà. Va obrir un calaix i va treure unes mitges vermelles i unes calces. Les hi va donar i li va dir: “posa’t això, puta, que me la mamaràs com la puta que ets”. I li va donar un cop potent de fusta al cul.

L’Amo es va ajeure al llit, cara amunt, i amb un altre cop de fusta a la natja li va etzibar: “a què esperes, guarra?”.

Adolorit per la fusta l’esclau es va esmerçar a fer-ho bé, ja que la posició damunt el llit també l’ajudava. S’anava guiant per la qualitat dels gemecs de l’Amo, que de tant en tant reincidia amb la fusta, com si l’excitessin les exclamacions de l’esclau. L’Amo gairebé no parlava: només de tant en tant pronunciava amb veu entretallada un “així, puta, així! No paris!!”

I en aquesta posició van estar molta estona, fins que l’esclau va notar que l’Amo estava en èxtasi. No sabia què fer, no havia rebut cap indicació sobre el destí de la llet de l’Amo. No sabia si havia de parar la mamada o si esperar l’ejaculació a la seva boca. De fet és el que li venia de gust, perquè l’Amo, amb la seva autoritat, l’havia posat molt calent, i tampoc no li demanava que parés. Però d’altra banda no era gaire partidari de rebre llet a la boca d’un primer encontre d’un desconegut, per raons d’higiene i de salut. Però en mig dels dubtes l’Amo va esclatar i va abocar tota l’esperma a la boca del seu gos, sense contemplacions, proferint uns gemecs sorollosos. Un cop l’Amo va enretirar la polla l’esclau va llepar el poc semen que s’havia dispersat entre els ous i el ventre. El va llepar sense deixar ni una gota.

Havien passat unes quantes hores i l’Amo va dir: “ja pots marxar”. L’esclau va anar a la dutxa, es va vestir i es va acomiadar, mentre l’Amo li deia: “Repetirem, puta! M’ha agradat”.

L’endemà l’esclau va escriure a l’Amo, per agrair-li la sessió i la tranquil.litat amb què tot havia transcorregut. Ja des del primer moment, però, va notar una certa prevenció, amb respostes distants i sense concreció. Fins que al cap d’uns dies li va deixar anar: “no m’escriguis més, esclau. No ens tornarem a veure. Esborra el meu telèfon.” L’esclau es va sorprendre molt: què havia passat? Per què aquest canvi d’opinió? Per què li havia dit que es tornarien a veure per fer-se després fonedís? Però no va tenir cap resposta. L’Amo no contestava ni donava explicacions. Finalment va esborrar el telèfon.

A través de l’app on l’havia trobat, però, s’hi va posar en contacte diverses vegades, sempre amb el silenci com a resposta, fins que al cap de tres anys va aconseguir unes paraules. El va convidar a visitar-lo i li va advertir: “tinc més material d’spank, tinc cockrings, tinc un collar, tinc una cadena, tinc pinces per als mugrons, tinc caputxes i he llençat les mitges i les calces. Així que ja saps el que t’espera”. I quan l’esclau, emocionat, li va preguntar el per què de la desaparició, la resposta va ser contundent: “Perquè sóc un Amo Cabró”.